Educació Digital

Aquest treball parteix de la idea que el rol docent ha evolucionat des de la transmissió de coneixement cap a la guia intel·lectual i ètica dels processos d’aprenentatge. En l’actual ecosistema digital, el repte no és ensenyar continguts, sinó ajudar a pensar amb criteri, discernir la veritat i donar sentit humà a allò que la tecnologia accelera o simplifica.

La sessió es construeix com una experiència breu —30 minuts— per  demostrar que es pot aprendre en línia, amb eines digitals i intel·ligència artificial, sense renunciar al judici, la creativitat ni la consciència crítica.

Marc metodològic

Hem decidit utilitzar de manera permanent la intel·ligència artificial, internet i el mòbil com a part natural del procés d’aprenentatge, no com a enemics o distraccions.
Assumim que la digitalització és una dinàmica imparable, una autèntica tempesta tecnològica que travessa la vida acadèmica i personal.
Davant d’això, la nostra aposta ha sigut afrontar-la amb criteri, pensament crític, responsabilitat i consciència dels riscos, i no des de la prohibició o la por.

Com que aquest treball forma part del capítol dedicat a l’educació digital, hem optat per mantenir-nos íntegrament dins de l’àmbit digital, tot i reconéixer que hi ha competències digitals que també es desenvolupen fora de la pantalla: l’autoregulació, l’empatia, la presa de decisions ètica o el pensament crític no depenen d’un dispositiu, sinó de l’ús que en fem.

Tanmateix, per raons de temps i coherència amb l’objecte del tema, hem triat una metodologia 100 % digital.

Estructura pedagògica: tres eixos d’aprenentatge

1. Verificació (activitat audiovisual)
   Visionat d’un documental amb 2 falsetats amagades.
   L’alumnat aprén a detectar errors, biaixos i manipulacions en el llenguatge audiovisual i a reflexionar sobre la fragilitat de la veritat digital.
   La verificació esdevé la nova forma d’alfabetització.
   
   

2. Supervisió i autoconeixement (test amb GPT)
   A través d’un GPT específic, l’alumnat experimenta amb la representació del món i d’un mateix.
   Aquesta fase permet entendre fins a quin punt la IA pot ordenar informació, i on cal la intervenció humana per interpretar-la i donar-li sentit.
   S’introdueix el valor de la supervisió ètica i reflexiva de les eines automatitzades.
   
   

3. Control creatiu i toc humà (carta de motivació als iaios)
   Redacció d’una carta personal o ficcionada amb cinc motius per voler ser docent, un dels quals és absurd o humorístic.
   L’activitat evidencia els límits de la creativitat automatitzada i el caràcter insubstituïble de la veu humana, l’emoció i la intenció.
   
   

Metodologia aplicada

• Aprenentatge guiat i reflexiu: el docent actua com a mediador, orientant el procés però deixant que l’alumnat experimente i trobe el seu propi criteri.
  
  

• Ús integrat de la tecnologia: IA, internet i dispositius mòbils s’empren de forma contínua per analitzar, crear i compartir informació.
  
  

• Enfocament col·lectiu: el tècnic d’IA sintetitza els resultats de totes les activitats per elaborar informes col·lectius que es publicaran al web
  www.carleseldefol.online.
  
  

• Dimensió crítica: es fomenta la reflexió sobre la credibilitat, els límits i la responsabilitat en l’ús de la tecnologia educativa.
  
  

Resultats d’aprenentatge esperats

1. Desenvolupar la competència de verificació davant la informació digital.
   
   

2. Comprendre la necessitat de supervisar i interpretar els processos automatitzats.
   
   

3. Reconéixer els límits del control creatiu i la importància del toc humà.
   
   

4. Aprendre a usar la IA com a eina de reflexió, no de substitució.
   
   

5. Participar en un procés d’aprenentatge digital col·lectiu basat en dades, anàlisi i interpretació humana.
   
   

Síntesi final

En 30 minuts, l’alumnat ha recorregut tres nivells de la competència digital docent:

• Pensar críticament,
  
  

• Supervisar amb criteri,
  
  

• Crear amb consciència humana.
  
  

L’experiència demostra que l’educació digital no consisteix a utilitzar pantalles, sinó a comprendre-les, i que la presència del professor continua sent essencial com a guia, referent i filtre ètic davant la potència creixent de la tecnologia.

Analitza les respostes recollides un Excell que et proporcionarà l'usuari..

El formulari conté les respostes de l’alumnat sobre la detecció de falsetats durant el visionat d’un documental.

Instruccions per al processament i redacció de l’informe:

Lectura i classificació inicial

Identifica i agrupa totes les falsetats detectades segons la seua naturalesa:
a) Factuals o objectives (errors de dades, fonts manipulades, informacions falses).
b) Interpretatives o emocionals (biaixos visuals, exageracions, ús de música o muntatge per influir).

Anàlisi quantitativa

• Calcula la freqüència o percentatge aproximat de cada categoria.

• Detecta quines falsetats han sigut més repetides o compartides pel grup.

Anàlisi qualitativa

Examina el tipus de raonaments utilitzats per justificar cada falsetat.

Descriu patrons de percepció col·lectiva:

• punts de màxima sensibilitat crítica,

• punts de confusió o ingenuïtat,

• justificacions amb major profunditat interpretativa.

Conclusió pedagògica

Interpreta què revelen els resultats sobre la maduresa mediàtica del grup, la seua capacitat d’anàlisi crítica i la necessitat de reforçar la lectura d’imatges.

Resumeix en un paràgraf quina percepció general té el grup sobre la manipulació audiovisual.

Propostes de millora i continuïtat didàctica

Recomana tres accions concretes per aprofundir en la competència mediàtica:

• comparació de versions d’una mateixa notícia,

• anàlisi del muntatge o del so,

• redacció d’un guió contrari per entendre el procés de manipulació.

Estil del resultat

Redacta l’informe en valencià, amb un to pedagògic i reflexiu, com si fora la lectura del professor al grup.

Extensió orientativa: 1 o 2 pàgines completes.

No inclogues noms de l’alumnat; utilitza una síntesi anònima.

Objectiu del prompt:

Analitzar col·lectivament els informes individuals generats per l’activitat d’autoconeixement professional (test de 15 preguntes amb resultat narratiu i personatge de ficció) per obtindre una visió completa del grup d’adults a inici de curs.

Instruccions generals

1. El conjunt de dades consisteix en 15 informes narratius individuals elaborats a partir del test d’autoconeixement professional (cada informe descriu un personatge de ficció, fortaleses, valors i estil de treball).

2. Analitza els textos de manera global i comparativa, sense identificar noms ni reproduir fragments literals.

3. El resultat final s’ha de redactar en valencià, amb un to pedagògic, interpretatiu i directe, però sense connotacions clíniques.

4. Extensió global: unes tres respostes consecutives, amb estructura d’informe educatiu complet.

Estructura de l’informe

I. Diagnòstic col·lectiu pedagògic del grup

1. Analitza els aspectes següents i descriu-los amb profunditat:

• Motivació laboral dominant: què impulsa el grup (seguretat, aprenentatge, impacte, llibertat, reconeixement).

• Valors compartits: quins principis professionals o vitals apareixen amb més recurrència.

• Estils d’aprenentatge i treball: si predomina la iniciativa, la cooperació, la reflexió o la necessitat d’estructura.

• Actitud davant l’error i el canvi: nivell de tolerància, flexibilitat, creativitat o bloqueig.

• Autoestima i percepció de competència: signes de seguretat, autocrítica o dubte.

• Projecció de futur i confiança: grau d’esperança, claredat d’objectius i energia per avançar.

2. Resumeix la identitat col·lectiva del grup amb un paràgraf de síntesi simbòlica (com si fores orientador docent descrivint-ne el caràcter general).

II. Dinàmiques internes i perfils predominants

1. Identifica arquetips recurrents (exploradors, creadors, mentors, analistes, estrategues, cuidadors, etc.) i indica quins tipus de rol dominen.

2. Analitza possibles dinàmiques internes detectables per patrons textuals:

• Presència de lideratges naturals o autoritaris.

• Perfils invisibilitzats o insegurs.

• Dependència de validació externa.

• Tendències a la competència o a la cooperació.

3. Detecta desequilibris emocionals o vocacionals (per exemple, grup molt actiu però amb baixa cohesió, o alt compromís amb manca d’autoconfiança).

III. Annex confidencial per al docent

1. Senyals d’alarma individuals i grupals:

• Baixa autoestima.

• Bloqueig davant el canvi o la incertesa.

• Dependència excessiva de validació externa.

• Risc d’aïllament o vulnerabilitat social.

• Possible presència de rols d’hostilitat o control (indicis de bullying o microagressions simbòliques).

2. Interpretació: explica de manera directa però prudent què pot estar passant dins del grup i com pot afectar el clima d’aprenentatge.

3. Recomanacions pedagògiques d’intervenció:

• Activitats per reforçar autoestima i confiança.

• Estratègies per fomentar cooperació entre perfils oposats.

• Dinàmiques per visibilitzar talent silenciat.

• Accions per prevenir situacions de rebuig o dependència emocional.

• Propostes d’avaluació formativa o tutories individuals.

4. Conclusió: redacta un breu pla d’actuació tutorial per al primer trimestre basat en els resultats.

Objectiu general:
Analitzar de manera col·lectiva les cartes escrites per l’alumnat en què expliquen, en to personal i paradoxal, per què volen ser professors/es de FOL. L’informe ha de descriure el perfil emocional, vocacional i expressiu del grup, connectant-lo amb els resultats d’activitats prèvies (com el test d’autoconeixement o el visionat crític del documental).

El sistema redactarà un informe interpretatiu complet en valencià, estructurat per blocs i amb conclusions pedagògiques.

II. Estructura de l’informe

Bloc 1. Expressivitat emocional i to general

• Detecta el to dominant (entusiasme, humor, ironia, cansament, vulnerabilitat, etc.) i el grau d’autenticitat del discurs.

• Identifica emocions recurrents (orgull, dubte, gratitud, nostàlgia, escepticisme...) i valora si predomina la confiança o la desconnexió.

• Interpreta el conjunt com a diagnòstic emocional del grup, indicant possibles senyals d’alarma (baixa autoestima, desànim vocacional, autoexigència excessiva o distància afectiva).

Bloc 2. Motivació vocacional i coherència amb altres activitats

• Analitza el contingut dels motius reals i paradoxals per detectar:

• Si hi ha vocació pedagògica genuïna o més aviat raons instrumentals.

• Si apareixen valors coincidents amb els del test d’autoconeixement (impacte social, llibertat, estabilitat, creativitat, etc.).

• Si hi ha contradiccions amb el perfil col·lectiu anterior (per exemple, perfils que al test mostraven indecisió però a la carta mostren passió).

Ofereix una síntesi interpretativa sobre la identitat vocacional del grup i la seua maduresa professional.

Bloc 3. Qualitat lingüística i narrativa

• Avalua l’originalitat del llenguatge, ús d’ironia, metàfores o elements creatius.

• Descriu com el grup empra l’humor i la paradoxa: si és una estratègia de distanciament, d’autoprotecció o de crítica intel·ligent.

• Classifica les cartes segons el seu estil dominant: emocional, reflexiva, còmica, formal, absurda, poètica, etc.

• Analitza la riquesa lèxica i coherència textual per detectar seguretat comunicativa o dificultats expressives.

Bloc 4. Recomanacions pedagògiques i creativitat final

Proposa accions concretes per:

• Reforçar la expressivitat emocional saludable.

• Potenciar la vocació reflexiva i no merament tècnica.

• Consolidar la competència comunicativa i l’humor com a eina educativa.

• Prevenir l’autoironia destructiva o el cansament emocional.

Inclou una secció titulada “Antologia de raons absurdes”, on recopiles i reinterpretes amb humor les millors frases paradoxals del grup (sense noms). Dona’ls un gir lúdic o poètic, com si fores el narrador d’una antologia de microrelats absurds sobre la docència.

Tanca amb una reflexió final breu sobre què revela aquesta activitat sobre la capacitat del grup per mantenir humanitat i sentit de l’humor en contextos educatius.