Cooperació / Personalitat

La investigació, basada en múltiples meta-anàlisis realitzades des dels anys 80, demostra de manera aclaparadora que l'aprenentatge cooperatiu és més efectiu que la competició interpersonal o el treball individualista. Aquesta efectivitat es manifesta en totes les àrees temàtiques i grups d'edat, amb mides de l'efecte fortes (entre 0.58 i 0.70) que indiquen un impacte real i tangible en el rendiment educatiu.

No n'hi ha prou amb fer grups: Els 5 Components Essencials

Simplement posar els estudiants en grups no garanteix la cooperació; sovint els grups fracassen si no estan ben estructurats. Per a tindre èxit s'han d'integrar cinc elements clau:

Interdependència positiva: Els alumnes han d'entendre que l'èxit individual depèn de l'èxit del grup.
Interacció promotora: Facilitar l'ajuda mútua i compartir recursos.
Responsabilitat individual: Cada membre ha de fer la seua part i ser responsable.
Habilitats socials: Cal ensenyar explícitament habilitats com l'escolta activa i la resolució de conflictes.
Processament grupal: Reflexionar sobre com està funcionant el grup per millorar.

El Paper Mediador del Mestre i l'Ensenyament Dialògic

El paper del mestre va més enllà d'organitzar els grups; és crucial per a promoure interaccions d'alta qualitat. Els estudiants rarament s'involucren en un discurs cognitiu profund per si sols; necessiten que el mestre modelitzecom fer-ho. Quan els mestres utilitzen un ensenyament "dialògic" (desafiant idees, validant respostes i fent preguntes obertes), els estudiants imiten aquests comportaments, oferint explicacions més elaborades i detallades als seus companys.

Composició del Grup i Disseny de la Tasca

L'estructura física i acadèmica afecta els resultats:

Mida i habilitat: Els grups menuts (3-4 membres) funcionen millor. Els estudiants de baixa capacitat aprenen més en grups mixts (heterogenis), mentre que els de capacitat mitjana es beneficien de grups homogenis.
Tipus de tasca: Les tasques han de ser obertes i basades en el descobriment, requerir recursos que cap individu tingai per si sol i forçar la interacció. Això prediu millors guanys en aprenentatge conceptual.

Beneficis Socials i Motivacionals, especialment en l'Adolescència

Més enllà de les notes, l'aprenentatge cooperatiu millora la socialització, l'autoestima i el suport social. Això és crític en l'adolescència, on la motivació escolar sol baixar. La recerca mostra que estructurar objectius cooperatius en aquesta etapa millora les relacions entre iguals i augmenta el rendiment acadèmic; els estudiants rendeixen més quan senten que el seu èxit està vinculat positivament al dels seus companys.

1. Què és la cooperació a l'aula?

La cooperació a l'aula no és simplement asseure els estudiants junts. Es defineix com una pràctica pedagògica on els estudiants treballen junts per a assolir objectius comuns o completar tasques que no podrien realitzar individualment.

La clau que diferencia la cooperació del simple "treball en grup" és l'estructura. Perquè sigai cooperació real, hi ha d'haver interdependència positiva: els estudiants han d'entendre que estan vinculats de tal manera que un no pot tenir èxit tret que tots en tinguen. Això crea una situació on la motivació i el rendiment són superiors perquè l'èxit personal depèn de l'èxit dels companys.

2. Estratègies concretes per estructurar els grups

Paràmetres específics per maximitzar l'eficàcia dels grups:

Grandària del grup:
- L'ideal són grups menuts de 3 a 4 membres.
- Els grups més grans (5-7 persones) són menys efectius perquè tendeixen a replicar la dinàmica de la classe magistral (transmissió d'informació) en lloc de la construcció conjunta, i permeten que alguns alumnes no participen.
Composició (Qui treballa amb qui?):
- Estudiants de baixa capacitat: Aprenen significativament més en grups heterogenis (mixts), ja que es beneficien de les explicacions dels companys.
- Estudiants de capacitat mitjana: Curiosament, es beneficien més de grups homogenis (amb altres de capacitat similar).
- Estudiants d'alta capacitat: Rendeixen igual de bé en qualsevol dels dos tipus de grup.
- Recomanació general: Els grups heterogenis solen ser preferibles per a fomentar l'ajuda mútua i la diversitat d'habilitats.

Disseny de la Tasca:
- La tasca ha de ser oberta i basada en el descobriment. No hauria de tindre una única resposta correcta immediata.
- Ha de requerir recursos o habilitats que cap individu posseeix per si sol, forçant així la interacció i l'intercanvi de recursos.
- Si la tasca es pot fer sola, no hi haurà cooperació real.

Rols i Interdependència:
- El mestre ha d'estructurar la interdependència positiva assignant diferents parts de la tasca a diferents membres del grup.
- S'ha d'establir la responsabilitat individual: cada membre ha de ser responsable de la seua part i les seues contribucions han de ser identificables per a evitar que algú s'amague darrere del grup.

Habilitats Socials:
- No es pot assumir que els estudiants saben cooperar. Cal ensenyar explícitament habilitats com l'escolta activa, compartir idees, comentar constructivament i prendre decisions democràtiques.

3. Exemples de tècniques cooperatives senzilles

Els Sis Barrets de Pensament (Six Thinking Hats):
- Aquesta tècnica s'utilitza per estructurar la discussió i assignar "rols cognitius". Els estudiants (o el grup sencer) adopten diferents perspectives:
  1. Barret Blanc: Cercar fets i informació.
  2. Barret Vermell: Expressar sentiments i emocions sobre el tema.
  3. Barret Verd: Generar idees creatives i solucions.
  4. Barret Negre: Identificar inconvenients o riscos.
  5. Barret Groc: Identificar beneficis i accions.
- Per què funciona? Garanteix que els estudiants facen preguntes de diferent nivell cognitiu i evita discussions desordenades.

Processament Grupal (Reflexió Guiada):
- Al final de la sessió, dedicar un temps perquè el grup responga preguntes de reflexió:
  1. Què hem aconseguit?
  2. Què ens falta per aconseguir?
  3. Com podem fer-ho millor la propera vegada?.
- Per què funciona? Augmenta el respecte mutu i la identificació amb el grup.

Interrogació Dialògica i "Bola de neu":
- El mestre modela preguntes com "Per què sents això?", "Pots explicar-ho més?", "Algú té una idea diferent?".
- L'objectiu és que els estudiants acabin fent-se aquestes preguntes entre ells sense el mestre. Això crea un efecte "bola de neu" on una resposta es construeix sobre l'anterior, generant explicacions més elaborades.

- Mapatge Mutu d’Expectatives (Expectations Mapping)
  Cada alumne escriu en tres cartolines diferents: què espera del grup, què necessita del grup i què està disposat a aportar. Es pengen a la paret i, en silenci, cada membre afegeix comentaris o preguntes a les cartolines dels altres.
  Per què funciona? Obri els ulls. Evita fantasies sobre el funcionament del grup i fa emergir asimetries que solen intoxicar els projectes cooperatius. També ajuda a detectar anticipadament qui evitarà responsabilitats i qui sobrecarregarà tasques.
- Roda de Pensament Seqüencial (Turn Taking Circle)
  En cercle, cada alumne aporta una idea breu relacionada amb el problema. No es permeten interrupcions ni valoracions fins que tot el cercle haja parlat. Després s’obri un segon torn on només es pot construir sobre alguna idea anterior, no repetir-la ni rebatre-la.
  Per què funciona? Redueix l'efecte "romancer" dominació dels típics dos o tres que monopolitzen la conversa i força a escoltar de veritat. Els tímids o els que processen lentament entren al joc sense sentir-se trepitjats. El grup descobreix que escoltar no és perdre temps sinó afinar el criteri col·lectiu.